Plató
Mercat de les Flors - Sala MACDissabte 20 de 15h a 20hAccés al Plató: 15h i 17.30hEntrada 12€
La sala MAC del Mercat de les Flors es transforma en un plató de televisió i escenari performatiu on creadores i espectadores construeixen conjuntament un artefacte artístic, alhora que generen un programa de televisió particular. Un espai experimental, una investigació sobre el llenguatge televisiu en relació a les arts vives, una llarga sobretaula o un pla seqüència salvatge on hibridar formats i disciplines dins i fora de camp. Dissabte, l'equip del festival dialogarà amb la programació del plató, focalitzant la mirada en les transicions tècniques com una seqüència de moviment.
Cinc hores de programació ininterrumpuda amb una pausa de 17h a 17.30h.Accés al Plató a les 15h i a les 17.30h.
TELETEXT
Ingrid Guardiola
L’activitat cultural és la punta de iceberg d’una incalculable massa d’opinions i comentaris que les xarxes socials han multiplicat. Rampells i infoestímuls fugaços que no sempre ens ajuden a copçar el quid de la qüestió. Amb la internet social els criticons han proliferat, però també els setciències que fan de les recomanacions algorítmiques d’algunes plataformes de continguts la seva cantera discursiva. És posible comentar la programació sense reproduir aquests models? Des de l’anàlisi crítica, com si es tractés de fragments d’un discurs, a la vegada, quirúrgic i amorós?
SOROLLAR
Isabel Do Diego“DEPUEBLO”
El soroll del programa. Intervencions sonores en directe amb diferents músics convidats.
Des d'Andalusia, Isabel Do Diego desplega en el seu debut musical "DEPUEBLO", un folklore auster i brutalista generat pel diàleg entre un cos ritual i un cos protèsic. Un hàbitat sonor on, de manera atemporal, coexisteixen els éssers vius al costat de les màquines.
TELENOVEL·LA(CAPÍTOL 3)
Guillem Mont de Palol,Márcia Lança i Daniel Pizamiglio
Una sèrie de televisió de tres capítols, creada en el més absolut present per al Plató del Sâlmon21 durant tres dies consecutius. Els creadors convidats a realitzar-la l’escriuran, accionaran, dirigiran i interpretaràn des del punt 0 fins al seu desenllaç final, sense cap pacte previ ni guió fixat. L’espai es transformarà en una pel·lícula fotogràfica on tots els gestos i accions dels tres performers es gravaran, s’editarn i muntaran a la retina dels teleespectadors.
© Fábrica de aceite
TELETEXT
Ingrid Guardiola
L’activitat cultural és la punta de iceberg d’una incalculable massa d’opinions i comentaris que les xarxes socials han multiplicat. Rampells i infoestímuls fugaços que no sempre ens ajuden a copçar el quid de la qüestió. Amb la internet social els criticons han proliferat, però també els setciències que fan de les recomanacions algorítmiques d’algunes plataformes de continguts la seva cantera discursiva. És posible comentar la programació sense reproduir aquests models? Des de l’anàlisi crítica, com si es tractés de fragments d’un discurs, a la vegada, quirúrgic i amorós? Aquí es tracta de posar programació del dia sota el focus d’Ingrid Guardiola que, segons ella, fa el que pot, ni més ni tampoc menys.LLEGEIX EL TELETEXT DEL PLATÓ DISSABTE (.PDF)
SOROLLAR
Isabel Do Diego“DEPUEBLO”
El soroll del programa. Intervencions sonores en directe amb diferents músics convidats.
Des d'Andalusia, Isabel Do Diego desplega en el seu debut musical "DEPUEBLO", un folklore auster i brutalista generat pel diàleg entre un cos ritual i un cos protèsic. Un hàbitat sonor on, de manera atemporal, coexisteixen els éssers vius al costat de les màquines.
© Fábrica de aceite
TELENOVEL·LA(CAPÍTOL 3)
Guillem Mont de Palol,Márcia Lança i Daniel Pizamiglio
Una sèrie de televisió de tres capítols, creada en el més absolut present per al Plató del Sâlmon21 durant tres dies consecutius. Els creadors convidats a realitzar-la l’escriuran, accionaran, dirigiran i interpretaràn des del punt 0 fins al seu desenllaç final, sense cap pacte previ ni guió fixat. L’espai es transformarà en una pel·lícula fotogràfica on tots els gestos i accions dels tres performers es gravaran, s’editarn i muntaran a la retina dels teleespectadors.
TEATRON
Marta Echaves, HJ Darger(El Bloque TV)
Reflexions i aproximacions crítiques a fenòmens de les arts performatives.
N’estàs fins als nassos de mirar la cartellera i no trobar-hi res més que musicals, clubs de la comèdia, adaptacions de Shakespeare amb caçadora de cuir, dansa contemporània de l’època de les Olimpíades i cultura per a zombis en general?
VISIONS
Olga Mesa“La mesa propia. Danza de manos”.
Projecció de treballs de vídeo que deambulen entre disciplines.
"Una Mesa Propia (danza de manos)" és un quadern de notes fílmiques en moviment. El motor d'aquesta història sorgeix d'un diàleg còmplice amb la meva mare, la poeta asturiana Marián Suárez, a través d'un protocol de lectura a distància iniciat al començament de la nostra quarantena, el març de 2020. D'aquesta doble lectura en veu alta, va sorgir un ritual que anomenem "dansa de mans".
VERSIONS
Vicente Arlandis / Taller Placer“El esfuerzo constante de ganarse la vida”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.
“El esfuerzo constante de ganarse la vida” és una performance on intento treballar el mínim, el just i el que jo entenc per raonable. Us explicaré el que penso de la disciplina, de la feina del ballarí i del segrest del nostre temps. Us explicaré que se sent quan repeteixes durant vuit hores al dia la mateixa acció en una fàbrica o com es queda el cos quan balles el mateix espectacle durant cinc anys.
© Roger Adam
© Hors Champ // Fuera de Campo
TEATRON
Marta Echaves, HJ Darger(El Bloque TV)
Reflexions i aproximacions crítiques a fenòmens de les arts performatives.
N’estàs fins als nassos de mirar la cartellera i no trobar-hi res més que musicals, clubs de la comèdia, adaptacions de Shakespeare amb caçadora de cuir, dansa contemporània de l’època de les Olimpíades i cultura per a zombis en general?
© Roger Adam
VISIONS
Olga Mesa“La mesa propia. Danza de manos”.
Projecció de treballs de vídeo que deambulen entre disciplines.
"Una Mesa Propia (danza de manos)" és un quadern de notes fílmiques en moviment. El motor d'aquesta història sorgeix d'un diàleg còmplice amb la meva mare, la poeta asturiana Marián Suárez, a través d'un protocol de lectura a distància iniciat al començament de la nostra quarantena, el març de 2020. D'aquesta doble lectura en veu alta, va sorgir un ritual que anomenem "dansa de mans".
© Hors Champ // Fuera de Campo
VERSIONS
Vicente Arlandis / Taller Placer“El esfuerzo constante de ganarse la vida”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.
“El esfuerzo constante de ganarse la vida” és una performance on intento treballar el mínim, el just i el que jo entenc per raonable. Us explicaré el que penso de la disciplina, de la feina del ballarí i del segrest del nostre temps. Us explicaré que se sent quan repeteixes durant vuit hores al dia la mateixa acció en una fàbrica o com es queda el cos quan balles el mateix espectacle durant cinc anys.
ART TAPE
Norberto Llopis“All things” (un fragment)
Norberto Llopis posa la seva obra en joc com a matèria de producció dins del context del que seria la realització en un Plató televisiu. Una invitació a dislocar i desplaçar la seva pròpia obra posant-la en joc en el dispositiu d'un directe per a la televisió. Per fer-ho, escollirà alguns fragments d'una peça de l'any 2014, "All things; Archeology of a space object ", que haurà de repetir, assajar, versionar i traduir al llenguatge d'un plató. A través de la realització en directe de la imatge i el so, amb els recursos que aquest context pot posar al servei del moviment en vídeo, es pretén, de passada, fer una mena d'homenatge al videodansa dels 90s.
L’HORA DE FICAR-SE AL LLIT
Roger Pelàez
L’hora de ficar-se al llit és quan un deixa tot allò que li toca ser, tot allò aleatori, fals i parasitari d’un mateix i es queda sol amb la seva pròpia infimitat. El moment en el que un és més fràgil. “Vindré amb els meus bramuls, els meus quequeigos, les meves síl·labes monòtones...Sereu malalt en hospital nou, sereu moribund en llit de pedra i sereu víctimes. Jo seré corc i vosaltres fusta”.
VERSIONS
Quim Pujol“Negre Croma”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.
Els colors són una construcció cultural que consisteix a identificar i nomenar una franja determinada de l'espectre lluminós. Aquesta acció en viu basada en expressions relacionades amb els colors posa de manifest els encreuaments entre matèria i cultura. Com les pantalles croma, “Negre Croma” és una superfície on es pot projectar qualsevol cosa.
© Roger Pelàez
© Pep Herrero
ART TAPE
Norberto Llopis“All things” (un fragment)
Norberto Llopis posa la seva obra en joc com a matèria de producció dins del context del que seria la realització en un Plató televisiu. Una invitació a dislocar i desplaçar la seva pròpia obra posant-la en joc en el dispositiu d'un directe per a la televisió. Per fer-ho, escollirà alguns fragments d'una peça de l'any 2014, "All things; Archeology of a space object ", que haurà de repetir, assajar, versionar i traduir al llenguatge d'un plató. A través de la realització en directe de la imatge i el so, amb els recursos que aquest context pot posar al servei del moviment en vídeo, es pretén, de passada, fer una mena d'homenatge al videodansa dels 90s.
L’HORA DE FICAR-SE AL LLIT
Roger Pelàez
L’hora de ficar-se al llit és quan un deixa tot allò que li toca ser, tot allò aleatori, fals i parasitari d’un mateix i es queda sol amb la seva pròpia infimitat. El moment en el que un és més fràgil. “Vindré amb els meus bramuls, els meus quequeigos, les meves síl·labes monòtones...Sereu malalt en hospital nou, sereu moribund en llit de pedra i sereu víctimes. Jo seré corc i vosaltres fusta”.
© Roger Pelàez
VERSIONS
Quim Pujol“Negre Croma”
Presentacions performatives adaptades especialment al Plató.
Els colors són una construcció cultural que consisteix a identificar i nomenar una franja determinada de l'espectre lluminós. Aquesta acció en viu basada en expressions relacionades amb els colors posa de manifest els encreuaments entre matèria i cultura. Com les pantalles croma, “Negre Croma” és una superfície on es pot projectar qualsevol cosa.
© Pep Herrero
ZEPPELIN BEND de Katerina Andreou
“En la meva recerca contínua sobre el lliure albir a l’escenari i la seva naturalesa subjectiva, exploro diferents pràctiques corporals i intento abordar noves habilitats com si hi hagués noves tecnologies. Continuo aprenent per continuar el desaprenentatge. Aquesta saturació de rigor i disciplina s’acompanya d’un desig d’abordar qüestions com el control i les estructures de poder. M’ajuda a ordenar els coneixements i a constituir la meva pròpia cultura personal. Quin entrenament per a quin rendiment? Quin esforç per a quin objectiu?”
“Zeppelin Bend” agafa el nom d’un nus d’unió de punta a punta que s’utilitzava per amarrar els dirigibles, és un duo. Natali Mandila i jo estem reunint danses, accions i sons que exigeixen disciplina hardcore i imaginació psicodèlica. En un món on mantenir-se "a terra" o “col·locar-se’’ sembla que sovint es consideren mètodes de supervivència, els provem tots dos. Mentre busquem moments de llibertat, intentem mantenir la realitat centrant-nos en el nostre cos en l’acte de fer.
